GRUP RAUXA - Altres informacions

QUE SENTO QUAN ESTIC ACTUANT.-

Tot depèn del paper que faig, si és un paper dramàtic o és còmic. També potser sigui un paper neutre o sigui, ni una cosa ni altra, un paper que representa un personatge que compleix, que dóna suport o que simplement acompanya als actors principals.

En el cas d’un paper dramàtic o tràgic, és potser els que en van més bé o els que m’hi sento millor o els que crec puc aportar molt i el millor de mi mateix. Potser que per la duresa dels personatges són els que van més al meu caràcter, a la meva forma de ser. M’agrada representar personatges en caràcter, amb contingut, siguin bons o dolents, és igual, l’important es que tinguin un bon text, que siguin coherents, per poder arribar a l’espectador. El que s’ha de fer és treballar acuradament la interpretació, estudiar el contingut de cada escena, buscar els moments més àlgids del text, emmotllar-te i ser fidel al personatge. Buscar els moments que reflecteixin com és el personatge i perquè és d’aquesta manera.

L’ofici d’actor o de la interpretació, no és fàcil, el públic només veu el “glamour” en que viuen, veu només la fantasia en que estan envoltats, l’èxit que tenen, que són coneguts allà on vagin, però això només forma part d’una vida dedicada a l’espectacle que no té res a veure amb la realitat diària.

Pel que fa als actors amateurs, no és dóna aquest “glamour” ni molt menys, però si t’agrada que acabada la representació t’esperi la família, els amics i et diguin coses sobre l’obra que has representat, si els ha agradat, o simplement com ho han vist la teva interpretació. Ens agrada tenir aquest canvi d’impressions, i si quan anem pel carrer ens para algú per dir-nos que s’ho van passar molt bé i els va agradar, doncs encara més. Qualsevol manifestació per part del públic, ens omple i ens donem per satisfets i ben pagats per l’esforç que ha representat per a nosaltres, per les hores d’assaig que hem hagut d’invertir per poder arribar al moment culminant de la representació de l’obre de teatre.

Quan he fet d’actor, que ha estat durant molts anys, sempre he intentat entregar-me al personatge que he representat en escena, composar-lo com jo crec ha de ser.

Si hi ha alguna cosa que agrada o satisfà més a un actor són els aplaudiments, indubtablement, el to dels aplaudiments i de la durada dels mateixos, denotarà si ha agradat o no la teva intervenció en l’obra de teatre, però per a mi el que m’agrada més és quan estic dient el meu diàleg acuradament, sigui llarg o curt o alguna parrafada, com es diu en l’argot teatral, i si el que dic és una mica dur, dramàtic o molt interessant per l’espectador, i si faig algunes petites pauses i no sento absolutament res, només silenci total, vol dir que els espectadors estan pendents del que jo dic, que escolten amb interès tot el que estic dient, per tant estic dominant l’escena, estic dominant l’espectador, el puc portar a un vulgui, el tinc a les meves mans. Aquest domini, aquesta expectació que dono a dalt de l’escenari, és el que més m’agrada, el que més m’omple, és un sentiment difícil d’explicar, però és summament gratificant per l’actor o actriu, almenys per a mi ho és del tot.

Francesc Fàbregas (4-7-2011)