GRUP RAUXA - Altres informacions

QUE FAIG AMB UNA OBRA DE TEATRE QUE HE ESCOLLIT PER A UN GRUP AMATEUR.

Trobar una obra de teatre que m’agradi, trobar un bon guió, a vegades es fa difícil, sempre pensant que l’hauràs de representar d’una forma amateur, o sigui en un teatre de poble que hi haurà mancances tècnicament parlant, ja sigui amb personal adequat com pels estris necessaris per fer el muntatge més adient possible.

Quan trobo aquesta obra de teatre que m’interessa, me la llegeixo tres vegades pel següent:

La primera.- Per estudiar-la millor per saber si realment m’agrada i hi veig possibilitats per què pugui ser representada, i interessant pel públic, que els pugui agradi, que si vegin representats, amb la seguretat de s’ho passaran bé i gaudiran d’una bona estona. El públic, per a mi, és el més important.

La segona.- La llegeixo com si jo fos el públic, crític total. Aquí és on començo a crear els personatges que surten a l’obra, com han de ser, la seva composició, com m’agradaria veure’ls com a públic. De vegades un paper petit és el que pot fer que la representació enganxi l’atenció del públic, s’enamori d’aquell personatge, li agradi i se’l faci seu. És important, a vegades, trencar el ritme d’una escena. De quan en quan el públic se l’ha de despertar perquè s’interessi pel que està passant a dalt l’escenari.

Sempre estudio a fons els personatges com els ha creat l’autor, d’acord amb el que diuen, els seus moviments, les seves contestes, les seves reaccions, etc.

De cada un d’ells em faig una composició de com són i com haurien de ser, sempre des del meu punt de vista. O sigui, estic creant personatges sobre un guió ja escrit. Aquest és un estudi que faig, que en resulta fàcil, a vegades em costa dies poder composar algun personatge. Haig de tenir clar tots els personatges, no vull deixar res a la improvisació, o vull tenir tot lligat, vull anar sobre segur.

Tot aquest estudi es sempre pensant en el públic. En un teatre hi ha dos elements importants: l’escenari i el públic, el que dóna i el que rep, i tots dos elements han d’anar d’una forma conjunta, si algun d’aquests elements no funciona, vol dir que hi ha alguna cosa a dalt l’escenari que no va bé. Per tant no es pot obviar al públic, has de treballar molt per donar al públic el que vol, ja sigui una comèdia, un drama o un musical. Has de tenir el públic sempre pendent del que passa a dalt l’escenari, no el pots decebre, te l’has de guanyar a pols, no és fàcil, però s’ha de fer perquè el públic surti content i satisfet del que li has fet viure durant una estona. Fidelitzar el públic és difícil, guanyar-lo també, però perdre’l és fàcil.

Si tens els personatges clars de com els vols, de com creus que han de ser, és fàcil fer el repartiment amb els actors que tens en el grup, perquè saps el que cada un d’ells et pot donar en cada moment, i saps que li anirà bé, que ha sobre faràs que gaudeixi del personatge, i per tant el públic també gaudirà de la seva interpretació.

La tercera.- Aquesta lectura que faig del text, és per adaptar certes escenes que per la seva situació o per donar més força al personatge, faig una petita adaptació, sense canviar res fonamental, ni molt menys. Això és una pràctica que es fa molt i crec que és molt convenient perquè sempre millora l’obra i la seva representació.

En “La mort d’un viatjant” (any 2001) vaig fer una adaptació agafant les parts principals de l’obra. Si s’hagués fet tal com es va escriure, haguera durat unes tres hores, i això avui no hi ha cap espectador del teatre amateur que ho aguanti. Per tant vaig pensar que el que havia de fer era extreure les escenes principals i adornar-les amb d’interpretació i situació dels personatges i amb una bona escenografia. Les persones ens entren moltes coses per la vista i pel que sentim i de la forma en que ho sentim.

En el musical “Mikado” (any 2000), també vaig alleugerí algunes escenes que es feien massa llargues i perdia una mica el ritme de la resta de l’obra.

Quan he fet tot això ja la tinc a punt per fer el repartiment, començar els assaigs i finalment la seva representació.

Francesc Fàbregas (10-3-2011)