ÒSCAR, UNA MALETA, DUES MALETES, TRES MALETES
La vaig descobrir per primera vegada a través del cinema, quan l'actor francés Luis de Funes en plena activitat, va interpretar aquesta pel·lícula la qual va tenir un gran èxit per la seva actuació i la trama del guió que és molt bona, fa riure per les seves situacions i per les maletes que van a munt i a vall, entren, surten, es canvien amb gran facilitat. No paren, al final el mateix públic relaciona quina és cada una tot i que les tres són iguales, divertides, molt divertida, però ha d'estar ben interpretada.
La vaig buscar i no hi va haver forma de poder-la trobar, no estava editada i aquest és el problema que tenien els grups amateurs, no poden trobar el text per poder-la representar. Finalment vaig buscar per internet posant el títol exacte de l'obra. Em va sortir quan s'havia fet a Barcelona per en Joan Pera, que precisament l'havia anat a veure, fins que van sortir els teatres amateurs i allà vaig poder comprovar que un grup l'havia representat. Em vaig posar en contacte amb ells per si me la podien enviar per word, i efectivament així va ser davant la meva satisfacció de tenir el guió d'aquesta obra de teatre per poder-la representar quan creés convenient.
Havia intentat fer-la feia un parell d'anys, però no em va ser possible, no recordo molt bé si va ser per falta d'actors o bé perquè hi havia alguna altra obra que podia ser més interessant en aquells moments. Però bé, havia arribat el moment de fer-la. Al públic li has de donar un espectacle que el faci riure, que el distregui de la vida quotidiana, ha de sortir del teatre amb un somriure tot pensant i parlant del que ha vist.
Aquesta obra, encara que tot passa en un acte, té dues parts. La primera que és com la presentació tot i que hi ha unes complicacions errònies que el públic s'ho passarà molt bé. Quasi tots els personatges són una mica estrafolaris, una mica fora del normal. Si els actors o actrius actuen d'una forma una mica exagerada, de ben segur que el públic entrarà dins la trama del que està passant a dalt l'escenari i gaudirà de l'espectacle.
La segona part és quan les maletes entren i surten constantment, es forma un embolic que cada vegada va a més, el que fa que el públic hi participi, ja que pot constatar perfectament bé, cada vegada que es canvien per algun dels seus personatges. També per acabar d'arrodonir hi ha un final inesperat que canvia i posa en el seu lloc tota la trama inicial. Per tant els canvis de les maletes i la sorpresa final fan que el públic formi part d'aquest obra com a primer espectador i que de ben segur deixarà un molt bon gust i farà que hi hagi comentaris entre ells de tot el que estan veient.
ELS ACTORS.-
Surt molta gent en aquesta obra i per tant havia de buscar en temps els actors i actrius que anessin bé d'acord amb els personatges de l'obra. Per descomptat que en Josep Ducat havia de fer el paper principal. Per l'altra paper, també principal, havia de ser un noi jove. Ja feia temps que anava al darrera perquè en Guillem Vidal podés sortir però es feia difícil perquè els horaris d'assaig eren incompatibles amb els horaris dels seus estudis, però aquesta vegada va ser possible i em vaig alegrar perquè m'anava perfecte. Tenint aquests dos actors en cartera així com la Gristina Gomila, la resta ja va ser més fàcil en Ramon Raventós, la Nonna Soler, la Mireia València, la Pilar Alcoba, en Joan Ma Martí, l'Arnau Peirot i finalment vaig poder comptar amb una noia nova la Nora Rodríguez. Tots ells feien un bon conjunt per aquesta obra.
ASSAIGS.-
Els assaigs, una vegada parlat amb tots, van ser els dilluns i dimecres per la tarda, i el divendres fèiem assaigs selectius, sobretot amb en Ducat i en Vidal perquè tenien moltes escenes junts i valia la pena concentrar-se amb ells dos. La veritat és que això va funcionar força bé.
Al tenir jovent com tenia i a l'estar a final del curs i per tant exàmens, a vegades fallaven als assaigs però la veritat era que sabia molt bé que memoritzarien perfectament el text i només seria qüestió d'anar desgranant el personatge tal com jo el veia. Poques indicacions vaig fer i és que és el mateix guió que porta com s'ha d'interpretar.
El problema de les maletes entrant i sortint de l'escena ho va ser. Va arribar un moment que se'm va fer un embolic perquè ja no sabia quina era la de les joies, la de la roba i la dels bitllets de banc. L'última setmana em vaig repassar l'obra de teatre i controlar quina maleta entrava i quina sortia. Em va ser difícil i va haver un moment que ho vaig deixar i tornar-hi més tard fins que, d'acord amb el apunts que vaig fer, finalment em va sortir correctament quina entrava i quina sortia fins arribar al final que s'obria la de la roba. Va ser bastant feixuc, però ho vaig tenir clar.
DECORAT.-
Al no tenir una persona que s'encarregui de l'escenografia, ho havia de fer jo, per tant tinc el que tinc i no hi ha més. Un tresillo amb la tauleta de centre que ja teníem, unes llibreries que també teníem i diferents cadires que hi havia a Ca n'Humet, ja era suficient per emplenar l'escenari. L'única cosa que vaig haver de comprar van ser les tres maletes, que no va ser fàcil, ja que havien de ser iguals. Per tant ja ho tenia solucionat. No necessitava res més.
PROPAGANDA.-
Com sempre la Cristina Sagré ens va composar el cartell amb el fons negre com sempre fem. Vam estar parlant d'aquest tema de com ho podríem fer, si una foto d'en Josep al centre i als altres al voltant, etc. Finalment va optar per fer una fotografia conjunta de tots i posar-la al centre del cartell. La veritat que va sortir un cartell molt xulo.
Per descomptat que pel facebook vaig crear un esdeveniment i que vaig anar omplint d'escrits i fotografies, així com també en altres facebooks que creia interessants que hi fossin per donar més publicitat de les representacions d'aquesta obra de teatre.
Com sempre també vaig encarregar una pancarta que vam penjar a principis del mes de juny al balcó de la Calàndria. És un lloc que hi passa molta gent i també la que va al cine, es veu perfectament.
REPRESENTACIONS.-
Em vaig donar compte que havia triat uns dies poc correctes. Estàvem em plena Festa Major i per tant hi havia diverses activitats que es feien tant el dissabte com el diumenge, o sigui el dia 2 i 3 de juliol.
Ho vaig poder comprovar el dissabte amb la venda d'entrades, van ser unes 30, per tant molt poques, en canvi el diumenge va ser més normal, unes 130, el que entrava dins la normalitat per ser una obra de teatre coneguda i amb la seguretat de passar una bona estona.
Tant el dissabte com el diumenge la representació va ser molt bona. El dissabte encara que hi havia poca gent, els aplaudiments finals van ser llargs i amb ganes, això diu molt, el públic s'ho va passar d'allò més bé i així ens ho van fer saber quan tots vam baixar a la platea per parlar amb ells.
El públic del diumenge es diferent, riu més, es fa notar i això anima als actors per entregar-se més en la seva interpretació.
Cal dir que la interpretació va ser summament correcte els dos dies. Hi havia un molt bon ritme en l'actuació, va ser molt picat sense deixar espais en blanc. Les entrades i sortides dels actors van ser perfectes, per tant no és podia dir res més, el públic ho va valorar i els aplaudiments finals dels dos dies ho van corroborà.
Francesc Fàbregas
