GRUP RAUXA - Obres de Teatre

CRÒNICA DE L'OBRA DE TEATRE

"MAMAAAAA!!!

4 i 5 de juliol de 2015, A L’Esài Escènic de Ca n’Humet

Autors: Jordi Sànchez i Pep Anton Gómez

Adaptació: Francesc Fàbregas

REPARTIMENT

FRANCESC                          JOSEP DUCAT

JOAN                                 JOSEP A, FERNÀNDEZ (JAF)

EQUIP TÈCNIC

Escenografia                         RAUXA i Ajtem

Realització del cartell           Cristina Sagré

Fotografia                            Cristina Sagré

Gravació DVD                       Toni Mora                

Llum                                     Francesc Rossell

So                                        Guillem Vidal

Maquillatge                           Cristina Gomila

Apuntadores                         M. Castellana i Carme Duran

Regidora                              Carme Duran

Col·laboren Joan Sagré i Marcel Cid

Agraïment a Mobles Vilalta.

Director                             Francesc Fàbregas

EL PRINCIPI.-

La llibreria Milà, avui desapareguda, que només tenien obres i llibres dedicats al teatre. Era un centre per a molts amants del teatre i de grups que buscaven obres per poder representar en els seus teatres de poble. La poca afluència de públic de la necessitat d’aquest tipus de llibres i la impossibilitat de poder trobar obres modernes, recent estrenades, per no estar editades, han fet que aquesta centenària llibreria hagi desaparegut.

Bé, doncs un dels dies que hi vaig anar, vaig començar a mirar libres d’obres de teatre i em vaig fixar amb aquesta obra on a la portada, apareixien les fotografies d’en Joan Pera i del seu company en Paco Moran. Em va cridar l’atenció, doncs no recordava que haguessin fet aquesta obra i ni tampoc recordava la publicitat que hagueren pogut fer. Vaig pensar que podria ser interessant i la vaig comprar. Pel que vaig llegir a la contraportada, els autors la van escriure per ells perquè ja acabaven les representacions de "L’estranya parella", en la que van tenir tan èxit, i així poder continuar en una obra diferent.

Ja en el tren de tornada a casa la vaig començar a llegir. El primer que faig en aquests casos és visualitzar on passen els fets, per fer-me una composició del lloc i per saber el que veurà l’espectador. Una vegada tinc això mentalment concretat, començo la lectura del text i mentre llegia ja veia els actors que podien fer aquesta obra, els seus moviments i de com havien de dir el seu text amb l’expressió i el to correcte de cada intervenció. La vaig trobar interessant i a mesura que anava avançant en el text, encara la trobava, ja no solament interessant, sinó que veia podia ser representada en el Masnou en un grup de teatre com el nostre. Vaig quedar realment sorprès dels canvis que hi havia en els personatges, les seves reaccions, el que anava passant i el seu final. Es notava que els autors eren persones de teatre i que vivien el teatre.

Per tant la vaig copiar a l’ordinador i la vaig guardar com una obra a representar quan creies convenient. El moment va arribar quan el mes de setembre passat em vaig trobar que més o menys, tothom ja estava en nous projectes en altres grups i no tenia actors. No volia perdre les dates que l'Ajuntament em va donar, el 4 i 5 de juliol crec són unes molt bones dates i havia d’aprofitar-les. Per això vaig parlar amb JAF i en Josep Ducat, per si la volien fer, em van dir que sí i els hi vaig enviar per correu perquè se la comencessin a estudiar i que assajaríem una vegada s’hagués acabat el "Toc-Toc". Vaig creure que eren els més adequats per fer-la, faríem un duet molt maco.

ASSAIGS.-

A mitjans del mes de març vam començar a assajar dos dies a la setmana.

Mai havia dirigit una obra de dos personatges i vaig veure que era difícil, havia de canviar una mica la forma de moure els personatges. No s’havien de moure molt, però tampoc era qüestió de que estiguessin estàtics, havia de trobar el terme mig. Sempre pensant com si jo fos el públic i el que voldria veure. El que importava era el guió i la interpretació dels dos personatges, aquest era el punt fort d’aquesta obra. En això i havia de posar el màxim d’interès i explicar-ho als dos actors perquè ells també i posessin de la seva part. La interpretació que donessin als seus personatges era clau, era bàsic perquè arribés al públic. S’havia d’analitzar cada canvi en el guió i n’hi havien molts. S’havien de buscar i potenciar els efectes escènics i que ni havien bastants, valia la pena aprofitar-los, el públic els agrada i en aquesta obra de teatre valia la pena que hi fossin, això anava omplint espai.

També ajudava el so, els timbres de la mare, els del telèfon, els de la porta d’entrada a l’habitatge, els del telèfon mòbil d’un germà i de l’altra, les pastilles, els cops de bastó de la mare, etc. Tot això era una activitat que omplia l’escenari i feia que fos més amena una obra de teatre de dos personatges. S’havien d’aprofitar tots els canvis de diàleg, s’havien de potenciar tots els moments del domini d’un germà a l’altra i també s’havien de potenciar els diàlegs en els moments més importants i que ni havien bastants.

Per tant vaig estudiar tots els moviments necessaris que creia hi havien d’haver pel desenvolupament de l’obra de teatre. Em vaig donar compte que el mateix guió marcava diferents tipus d’escena, per tant aprofitava aquest canvi per moure’ls i per canviar d’estratègia i hagi diferència unes escenes de les altres.

ESCENOGRAFIA.-

Aquest sempre ha estat el meu punt difícil, però ho tenia bastant clar. Amb l’ajuda d’en Marc Panal vam arribar a la conclusió del que hi havia d’haver d’acord amb el guió. Una taula, un sofà i un moble on hi haurien d’haver diferents estris que es necessitaven per la representació. Al fons posaríem dues llibreries que vam comprar per d’anterior obra i al mig en Marc posaria un panel per enganxar tres vanos que jugaven en una de les escenes,

El sofà ja el teníem, la taula la vaig comprar a Mobles Vilalta. Era una taula desmuntable que ja m’anava bé. En quan al moble, en Josep Ducat el va trobar en una botiga de Premià per molt bon preu, per tant ja ho tenia solucionat.

En quan als estris entre tots vam anar aportant el que teníem, menys la pistola. Ens en deixaven però una o no disparava i l’altre disparava com un petard però el so era més aviat ridícul, de joguina. Total que vaig haver de comprar una pistola de fogueig que fes el soroll d’un tret, efectivament feia patxoca, podríem despertar al públic en el moment de fer-la servir.

PROPAGANDA.-

Aquí l’amiga Cristina es la que sempre fa els cartells i les fotografies. Seguim amb el mateix tipus de cartell, el fons negre i les fotografies ben destacades. Encara que la primera vegada vam fer una fotografia dels dos germans que ens va semblar correcte, però després una vegada assajant vam veure la millor fotografia i més impactant que la primera, és la que vam posar als cartells.

Va tenir una molt bona acollida per part nostre. En el Facebook vaig obrir un esdeveniment del dia de la representació amb fotografies i text, convidant a totes les meves amistats.

REPRESENTACIONS.-

Encara que els actors haguessin treballat molt, en particular amb la memorització del text, el dissabte pel matí del mateix dia de la representació, també vam assajar a la Calàndria per tenir més seguretat.

A les 9 de la nit del dia 4 de juliol, vam tenir la primera representació. I va haver algunes falles de text però que les van resoldre molt bé. L’única cosa que no va anar del tot bé, va ser el nombre d’espectadors, va ser molt baixa i això no va ajudar gens als actors. Si quan dius una cosa graciosa el públic respon, l’actor es supera així mateix amb la interpretació, però aquest no va ser el cas. Va ser una llàstima, però són coses que no voldries que passessin però a vegades passen.

Una vegada finalitzada l’actuació vam anar a la Calàndria a fer un soparet, com fem sempre, Rauxa posa les begudes i cada un porta el que li sembla per menjar. Com que no érem molts, en vam assentar al voltant de les dues taules que vaig ajuntar i vam passar una estona d’allò més bé. Vam fer un fi de festa memorable, xerrant i rient.

El diumenge ja va anar a millor, hi havia molt públic, quasi estava ple. L’actuació va ser molt bona i la reacció del públic la normal en un diumenge per la tarda. La gent va riure i s’ho va passar molt bé i per tant els actors es va superar. Una vegada finalitzada l’actuació tots vam baixar de l’escenari a parlar amb el públic que sempre va molt bé per saber opinions favorables i també desfavorables.

Francesc Fàbregas