CRÒNICA.-
L'any 2015 vaig anar a veure l'obra de teatre "El Crèdit". Sóc una fan del seu autor, en Jordi Galceran. Les seves obres sempre són importants, unes més que unes altres, depèn del tema que toqui, però l'èxit sempre l'acompanya. Són obres molt acurades en el seu guió.
Quan representen una obra de teatre seva, sempre estic a l'aguait per saber que en dirà la crítica i si veig que és interessant, la vaig a veure.
Aquesta em va impressionar, no solament per la seva coreografia, que va ser molt original, sinó pel seu guió i per la interpretació dels dos actors. Quan sembla que queda una mica estancada hi ha un canvi en el guió que t'obliga a seguir pendent del que passarà. Quan vaig sortir del teatre em vaig dir a mi mateix que aquesta obra l'havíem de representar com fos, valia la pena, podíem oferir al nostre públic un guió molt interessant amb el que segur passarien una molt bona estona i que faria que estiguessin pendents del guió que els oferíem.
Hi havia un problema que era tenir dos actors apropiats per cada un dels dos papers i que estiguessin disposats a estudiar de valent, que s'atrevissin a donar el màxim d'ells. No era fàcil cal dir-ho, però s'havia d'intentar. Tenia a la meva disposició dos actors que ho podien fer, que eren els amics JAF i en Josep Ducat.
Els vaig parlar d'aquesta possibilitat, de que ells dos fessin aquesta obra. Vaig pensar que posarien alguna pega, però vaig tenir la gran sorpresa que em van dir que sí, ells també volien sumar-se a aquest repte de representar una obra molt bona però molt difícil, que significava haver d'estudiar i assajar de valent. Vaig fer el repartiment, en Ducat faria el director del banc i en JAF seria el client que va a demanar un crèdit.
ESCENOGRAFIA.-
Difícilment podíem fer la mateixa escenografia que van fer a Barcelona, que van muntar l'escenari en mig del teatre i tot el seu voltant el públic, a part que l'escenari que era rodó anava voltant molt pausadament. Aquí no podia ser, no disposem d'aquesta tecnologia tan avançada. Aleshores vaig creure que quedaria molt bé representar-la a la part de baix del teatre i posar cadires al voltant i a dalt de l'escenari i així vam quedar amb ells.
Això representava no tenir apuntadors per tant s'havien de saber molt bé el text per tenir la seguretat de no necessitar ajuda. Després d'un temps d'assaigs vaig proposar que es fes a dalt de l'escenari. La dificultat de memoritzar tot el text es feia difícil, l'obra duraria quasi dues hores i necessitarien ajuda en algun moment per recordar el text o podien queda en blanc, per tant era un perill que no calia córrer. No solament ho van entendre sinó que ho van agrair. Tots tres vam quedar més tranquils.
En sí l'escenografia era molt fàcil, una taula de despatx amb una cadira pel director i dues cadires pels client i un penja-robes, no feia falta res més. La il·luminació havia de ser la que marqués els límits de l'espai en que s'haurien de moure.
REPRESENTACIÓ.-
Amb molts nervis però amb ganes de que fos representada, va arribar el moment de la veritat. El dissabte dia 3 de juny de 2017, vam fer la primera representació a Ca n'Humet a les 9 de la nit. No va venir gaire gent, resulta que vam coincidir amb la final de la copa d'Europa i que el dilluns següent era festa local, per tant era un cap de setmana llarg. Ens era igual, nosaltres som valents davant les adversitats i vam tirar endavant. Va sortir molt bé i el públic va seguir l'obra fins el final amb molta atenció, rebent el final amb un gran aplaudiment pels dos actors. Després vam fer el clàssic soparet a la Calàndria amb els actors, apuntadors i els que havien col·laborat directament amb nosaltres.
El diumenge va ser diferent, el públic acostuma ser més agraït. El cas és que els dos actors estaven tant segurs d'ells mateixos, que van fer una actuació impecable, es notava que gaudien cada un amb el seu paper i es van superar. I van haver aplaudiments en mig de l'actuació i també rialles en els moments que ja vam preveure que hi serien. Els aplaudiments finals van ser molt llargs i per tant molt ben rebuts. Vam quedar molt satisfets de l'esforç que va representar assajant quasi cinc mesos.
Gràcies a tots.
Francesc Fàbregas
