CRÒNICA DE L'OBRA DE TEATRE
"EL SOPAR DELS IDIOTES"
5 i 6 de juliol de 2014, a l'Espai Escènic Ca n'Humet
EL SOPAR DELS IDIOTES
De Francesc Weber
Traducció i adaptació: Francesc Fàbregas
REPARTIMENT
Personatges per ordre d'aparició
PERE SIRVENT Josep Antoni Fernàndez (Jaf)
CRISTINA MESQUIDA Marta Ullod
DR. ORTEU Vicenç Miravet
QUIMET PORTET Josep Ducat
TITO BALAGUER Santiago Gomila
OLGA GRASSET Mireia València
ORIOL COLOM Ramon Raventós
ANDREU ROCAMORA (Veu en of) Francesc Fàbregas
TELEFONISTA (Veu en of) Cristina Gomila
EQUIP TÈCNIC
Realització del cartell Cristina Sagré - Marc Panal
Fotografia Cristina Sagré
Gravació DVD Toni Mora
Escenografia AJTEM i STEM
Llum i Francesc Rossell
So M. Panal i V. Cagigas
Perruqueria i maquillatge C. Gomila i E. Manrique
Apuntadores O. Galvany i M.Castellana
Ajudant de Direcció Olga Galvany
Director Francesc Fàbregas
Col·laboradors Joan Sagre i Marcel Cid
El nostre agraïment a MOBLES VILALTA.
EL PRINCIPI
Quan vaig veure, ja fa temps, la pel·lícula francesa que té el mateix títol que l'obra de teatre, em va semblar un guió molt bo, de qualitat, amb uns personatges molt interessants, molt de cara al públic, transparents i sense dificultats pel que fa a la interpretació. Molt humana, i amb un final on queda demostrat que a vegades el veritable idiota no és el que el fa sinó el que creu que no ho és.
Vaig poder aconseguir el text a l'any 2007 en castellà, el vaig traduir al català i el vaig guardar al meu ordinador, pensant que potser algun dia la podria necessitar. A cada escena que copiava ja veia com s'havia d'interpretar. No veia els actors que ho farien perquè aleshores estava a l'atur pel que fa a teatre, no feia res i tampoc pensava fer res, però quan tens un guió com aquest el cuquet del teatre es posa en marxa i no ho pots evitar, perquè el teatre i la interpretació en general l'he portat sempre a dins.
Però bé, una vegada vaig tornar a començar, al crear-se el grup RAUXA, sabia que un dia o un altre la faria. A l'haver aconseguit que el Josep Ducat podés sortir a l'obra de teatre "Pels Pèls", vaig pensar que seria la persona apropiada per aquest paper. És veritat que per unes circumstàncies especials li vaig donar el paper amb molt de retard, però ell és una persona molt responsable i estudiosa, a part que algunes vegades li hem dit que es una mica pallasso, li agrada i gaudeix en les bromes que a vegades fem tot assajant. Per tant vam estar amb ell i amb en JAF, que tenien moltes escenes junts, com unes tres setmanes assajant les seves escenes, principalment perquè en Josep anés agafant el personatge, que no era fàcil, però que valia la pena aprofitar cada frase o situació per poder treure el màxim partit possible d'aquet personatge, ja que la seva interpretació és molt de cara al públic, i el públic estaria pendent del que diria i faria. Els assaigs d'ells dos van ser bastant durs, valia la pena incidir en cada frase, tal com he dit, els moviments, les cares, volia un personatge que sense ser histriònic tingués els seus tics d'idiota tot i que entenia que no ho era, solament era una bona persona i res més, però a dalt de l'escenari i de cara al públic els personatges són molt diferents que en una pel·lícula, s'ha de donar més, la interpretació ha de ser diferent. En una pel·lícula normalment són les cares el principal, a dalt de l'escenari és molt més, és tot el cos i l'expressió ha de ser una mica més exagerada, s'ha de treballar més, s'ha d'estar més preparat, és en directe, no es pot repetir el que ja es dit o has fet, és més difícil. Va ser espectacular com avançava cada dia amb el seu personatge, ja sigui amb les cares com amb la seva interpretació i la seva memòria. Va estudiar molt, és una persona amb molta responsabilitat, tots li hem d'agrair l'esforç fet, d'altra banda potser no haguérem aconseguit poder representar aquesta obra, la seva actuació va ser perfecte, va crear un idiota molt de cara al públic i el públic es va rendir amb la seva interpretació.
En JAF, com sempre, complia amb una paper important que havia de donar la rèplica a l'idiota que havia convidat a sopar, però que durant el transcurs de l'obra i sobretot al final, ell mateix reconeix que l'idiota és ell. Riure's d'altres persones de bona fe li surt molt malament i molt car. En JAF, a part de ser una bona persona, és un molt bon actor i ho va demostrar novament amb la seva interpretació que no era tant de cara al públic ni era tan lluïda com el idiota, però el seu paper no era fàcil, era de molta memorització.
Aquesta obra és una obra d'homes, de dones només en surten dues que tenen dues escenes curtes cada una. Per la dona del propietari de la casa ho tenia molt clar des del primer moment la Marta Ullod em donava el que volia d'aquest personatge, una distinció i un bon fer a dalt de l'escenari, no em vaig equivoca ni molt menys.
En quan a l'amiga del propietari de la casa li vaig donar a la Mireia València, que un dia em va venir a veure perquè volia fer teatre. El seu físic i la seva personalitat m'anava molt bé pel personatge que volia que fes i a part vaig pensar que valia la pena donar-li una oportunitat per veure com se'n sortiria. Va ser molt disciplinada a tot el que li deia i les explicacions que li donava del seu paper, ràpidament va agafar com ho havia de fer, va memoritzar el text i els assaigs van anar molt bé, cada vegada tenia més seguretat i ho va demostrar en les dues representacions.
L'inspector d'Hisenda li vaig donar a en Ramon Raventós, era un bombó de paper, potser el més ridícul de l'obra, el públic riuria amb ell i amb el que li passa al final de la seva intervenció. Jo sabia que en Ramon podia donar-me aquest personatge, fatxenda i ridícul al mateix temps, podia fer-ho molt bé, no ho vaig dubtar en cap moment. Hi ha personatges que ràpidament penses amb la persona adequada, va estar molt bé i el va gaudir.
L’amic del propietari de la casa que el va fer en Santiago Gomila. No era un personatge difícil d'interpretar, però sí que tenia els seus moments que havia de ser oportunista, el que havia de posar pau i organitzar també en algun moment, el que el seu amic no era capaç de fer. Havia fet poc teatre i va costar una mica treure-li els defectes propis d'un principiant, però hi va posar molt d'interès, va anar guanyant a cada assaig, i va complir àmpliament.
I finalment el doctor Orteu, un paper petit, però imprescindible per poder concretar la lumbàlgia o la ciàtica que pateix l'amo de la casa, en Pere Sirvent. Aquest paper vaig pensar de seguida amb en Vicenç Miravet, ell podia donar aquest personatge i ho va fer molt bé.
ELS ASSAIGS
Tal com he dit els assaigs van ser bastant durs, també és cert que jo sóc molt exigent i vull que les coses surtin bé i a la meva manera, no suporto, a vegades, el ja ho farem el dia de l'obra, no em val, ho vull en aquell moment, quan estem assajant. Moltes vegades els actors i actrius, no es donen compte que els seus companys necessiten que sàpiguen el paper, que els donin el to correcte per poder contestar amb el to que els correspon a ells. Si un personatge baixa el to, l'altre també ho farà i l'escena quedarà de pena. Això no ho puc suportar, sempre vull que es doni el màxim de cada personatge, l'assaig ha de sortir al màxim de bé, i això, a vegades, no s’entén gaire bé en el teatre amateur.
De totes formes els assaigs van anar surtin cada vegada millor, no van ser fàcils per a ningú. Vaig anar dividint escenes perquè no vinguessin tots el mateix dia, anar treballant cada un dels personatges, després ja vam anar fent escenes junts i a les dues últimes setmanes vaig dividir l'obra en dos parts i cada dia assajàvem una part. Per descomptat l'última setmana s'assajava tota l'obra cada dia. Cal dir que els últims assaigs els actors i van posar molt d'ells mateixos, se sabien millor el paper i per tant podia donar petites indicacions en diferents moments per donar més veracitat al que estaven dient i també al personatge que representaven. Faig esment que tres setmanes abans de la representació estava molt baix de moral, hi havia moltes falles, els personatges no acabaven de sortir com jo volia, algú no s'ho sabia de memòria, quedava baix, faltava una mica de vida, una mica de credibilitat. Però vaig anar insistint, anar parlant amb ells, havien d'estudiar més, havien de tirar a munt cada una de les escenes. Finalment es va aconseguir.
ESCENOGRAFIA.-
Gràcies a AJTEM que ens va deixar els panels que vam poder fer una escenografia fàcil però adient per l'obra que anàvem a representar. El sofà, les dues butaques i la tauleta central ja eren nostres, per tant només vam llogar un moble i altres estris que es necessitaven. En quant als mobles els vaig anar a llogar en el local que hi ha al final d'Ocata que els ven de segona mà, senzills però complirien i d'això és el que es tractava.
PROPAGANDA.-
Com sempre la Cristina Sagré i en Marc Panal es van cuidar de fer el cartell ja clàssic de RAUXA, fotografies dels actors a càrrec de la Cristina i la composició del cartell en Marc. La marca de la casa és el fons negre per ressaltar les lletres i les fotografies. Me’l va portar en Marc fet amb el programa de fotochop i jo el vaig portar a l'impremta. Teníem el temp just havia passat Sant Joan i l'obra es feia la setmana següent, encara que a mi m'agrada posar la propaganda no gaire avançada, sinó amb el temps suficient de veure el cartell i l'actuació. No obstant això vaig posar la pancarta al balcó de la Calàndria quinze dies abans. El lloc és ideal, tothom que va al cine ho veu, està enfront del carrer de Pere Grau on hi transita molta gent, al costat hi ha el bar la Calàndria i també el local Gent del Masnou, per tant el millor lloc perquè sigui vist.
També pel facebook vaig fer la propaganda, vaig crear un esdeveniment convidant a totes les persones que tinc com amistat en el meu compte i també ho vaig fer en el compte de RAUXA. Hi vaig penjar el cartell, les fotografies de la penjada de la pancarta, així com també informació de com aconseguir les entrades anticipades que es vendrien a Gent del Masnou el dijous i el divendres per la tarda o per internet a la web Queda't. La informació pel facebook la veu molta gent i alguns la comparteixen en el seu compte i això fa que s'escampi la informació que dones.
Tot estava a punt, tot s'havia lligat anàvem a tota velocitat a fer les dues representacions.
REPRESENTACIONS.-
La veritat es que els vaig veure a tots molt tranquils. Vam estar parlant molt relaxadament, fent broma. Jo estava nerviós, però no molt, només estava intranquil per veure si hi hauria molta gent. Si hi ha públic i respon d'acord amb el guió, jo se que els actors se superen ells mateixos i gaudeixen del que han dit i del que diran perquè saben que el púbic s'ho passarà bé. El dissabte es van vendre unes 106 entrades que no està malament, encara que n’esperava més. Tot hi hagi la sala feia goig. Els vaig dir que començaríem puntualment, marca de la casa, m'agrada la puntualitat, crec és una falta de respecte envers al públic, no ho puc evitar. Efectivament es va començar a les 9 de la nit tal com estava previst. Va començar la funció i la veritat és que va anar molt bé, ho van fer molt bé i el públic del dissabte que li costa riure, s'ho va passar molt bé i va seguir amb interès la interpretació dels actors. Van rebre força aplaudiments molt merescuts. Vaig quedar molt satisfet. Una vegada finalitzada la representació vam anar a fer un soparet a la Calàndria, tal com ho teníem previst. Cada un va portar alguna cosa per menjar i RAUXA va posar la beguda. Tots vam anar acompanyats de la nostra parella o de qui volguessim. La Mireia ens va portar un pastís molt elaborat que posava el títol de l'obra amb unes cortines vermelles de teatre, tot comestible, molt bonic, la vam felicitar.
El diumenge ja va ser... Anaven amb tanta seguretat i el públic del diumenge és més agraït que el del dissabte, van riure molt més. Es van vendre 147 entrades que estava molt bé. El públic va riure molt i va aplaudir moltíssim. Tots, els de dalt i els de baix ens ho vam passar molt bé. Sí, és una llàstima que s'hagi acabat, però tots vam estar d'acord que ara necessitàvem una mica de descans, ho teníem merescut.
Gràcies a tots per la paciència que heu tingut amb mi.
