EXPOSICIONS - COL·LECCIONISME - CONFERÈNCIES - CORAL - TALLERS I CURSOS - AVISOS - HEMEROTECA
 
 
 
Vols fer-te soci ?
 
Grup Rauxa


GRUP RAUXA - Obres de Teatre

 

 

CRÒNICA DE L’OBRA DE TEATRE

“PELS PÈLS!”

 

Ca n’Humet, 6 i 7 de juliol de 2013

REPARTIMENT

Alícia Marco                      CRISTINA SAGRÉ

Miquel Tordera                  RAMON RAVENTÓS

Toni Vidal                          JOSEP DUCAT

Eduard Llorens                   MARC PANAL

Nicolàs Romero                  JOSEP A. FERNÀNDEZ (Jaf)

Sra. Surroca                      CRISTINA GOMILA

 

Públic 1: Raquel Merino

Públic 2: Adrià Martínez

Públic 3: Mireia València

Públic 4: Sílvia Salvàtico

Públic 5: Sílvia Font

 

EQUIP TÈCNIC

Realització del cartell          Cristina Sagré – Marc Panal

Fotografia                           Cristina Sagré

Gravació DVD                      Toni Mora                

Escenografia                        AJTEM i Carles Torrano

Llum i so                               F. Rossell i G. Vidal

Maquillatge                          Elisabet Manrique

Apuntadores                         C. Duran i M. Castellana

Traspunt                              Piqui Rosés 

Responsable escènic              Carme Duran

Agraïment a la perruqueria ÍTACA i al grup Kampikipugui de Premià de Mar

Director                             Francesc Fàbregas

ESCRIT QUE VA SORTIR EN EL PROGRAMA DE MÀ.-

El Grup Rauxa torna a presentar-se a la consideració del Masnou amb una nova obra còmica per tal de fer passar una bona estona al públic que ens acompanya en aquestes dues representacions que en farem.

Aquest grup nou ha posat en escena les obres següents:

              - Juny de 2010 Això no és vida

              - Març de 2012 El mètode Grönholm

              - Juliol de 2012 Homes!

Totes elles divertides i que tots els qui formem el Grup Rauxa recordem per les bones estones que vam passar assajant-les i en les seves representacions.

Avui representarem l’obra Pels pèls, de l’escriptor alemany i psicòleg Paul Pörtner. En si va néixer com un exercici proposat per l’escriptor per analitzar la percepció de les persones depenent de la informació que rebien. Va escriure un guió amb la finalitat d’utilitzar-lo com un estudi per posar de manifest com les persones percebem correctament o incorrectament. Aquesta obra estava ambientada en un saló de perruqueria unisex i l’argument girava al voltant de l’assassinat d’una pianista que tenia lloc fora de l’escena. A partir de les percepcions individuals sobre els fets que havien succeït entre els sis personatges implicats a la trama, es feien preguntes al públic per tal que resolgués el crim. A partir d’aquí es va anar completant el guió en què, en diferents representacions, el públic aportava preguntes distintes.

Va ser l’any 1978 quan es va estrenar aquesta obra de teatre i des d’aquell moment no s’ha deixat de representar en qualsevol país; ha aconseguit rècords d’audiència en tots els teatres professionals on es representa.

El Grup Rauxa té previst posar en escena properament les obres següents:

              - El sopar dels idiotes

              - Una maleta, dues maletes, tres maletes

              - Taxi o embolica que fa fort

Us desitgem que passeu una bona estona amb nosaltres i estem oberts a qualsevol iniciativa que ens vulgueu fer arribar.

Francesc Fàbregas

 

INICI.-

Quan es va creat el grup RAUXA, la primera cosa que vaig fer va ser preparar el repartiment de l’obra de teatre “Pels Pèls!”. Aquesta obra l’havia dirigit a Premià de Mar amb el grup de teatre “Kampikipugi”. Era molt divertida i original.

L’havia vist per televisió feia molts anys i em va deixar un grat record, vaig veure que era una obra completament diferent al que es fa normalment, això de que el públic participi em va semblar del tot original. A més ho van fer extraordinàriament bé, una molt bona interpretació i una molt bona posada en escena. Van ser d’aquelles obres de teatre que t’impacten.

Quan vaig deixar el GAT del Masnou, em vaig incorporar al grup “Kampikipuigi” i ja havien repartit els papers d’aquesta obra i ja l’estaven assajant feia dies. Vaig quedar sorprès. Em va venir a la memòria aquella bona estona que havia passat veient-la per televisió feia anys. Amb el temps la vaig escriure a l’ordinador per tenir-la guardada per si algun dia la podia representar.

Doncs bé, amb RAUXA vam començar a assajar, però a les dues setmanes vaig començar a tenir baixes i per més que vaig intentar fer suplències no la vaig poder tirar endavant. Quan les coses comencen malament val més deixar-ho córrer, i això és el que vaig fer, pensant que més endavant ja la faríem. Aleshores va ser quan em vaig aventurar a fer “Això no és vida”, que es va representar a l’estiu de 2010

El mes de febrer d’aquest any ho vaig tornar a proposar a les persones que van quedar de la desfeta de l’any 2009, i proposar a altres actors per poder completar l’equip de les sis persones que necessitava. Aquesta vegada no em va ser difícil, vaig trobar ràpidament les persones que volia, només una em va fallar, que havia de fer el paper del perruquer, per tant em vaig posar en contacte amb en Josep Ducat, que era la persona que va fer aquest paper a Premià de Mar, i em va dir que sí, que li agradaria. Vaig estar content era un bon actor i aquest paper el brodava, era un bon fixatge, això anava bé, els papers estaven ben repartits, estava segur que artísticament sortiria bé, que podríem fer una bona representació.

 

ASSAIGS.-

Vam començar els assaigs i el primer que sempre faig, és transmetre als actors com vull que siguin els personatges d’aquesta obra.

El perruquer en Toni Vidal, que és l’homosexual i que ho va fer en Josep Ducat, no li tenia que dir res, doncs ja sabia com el volia i la veritat que ho feia molt bé, molt. L’amo del saló d’estètica “Toni’s”. Molt diligent, amanerat, molt amanerat. Sabia tot el que passava al seu voltant. Li agradava el gulash però se li va cremar. Fundador de “Perruca troup”.

El paper de l’Alícia Marco, que el va fer la Cristina Sagré, havia de ser una mica meuca i una mica bagassa al mateix temps, una persona sense moltes ganes de treballar, que sempre protesta, que es baralla moltes vegades amb el seu amo, una descarada en tots els sentits. La Cristina va fer un nou registre en la seva interpretació i se’n va sortir molt bé, ho va brodar. És una plaer treballar amb ella.

La senyora Surroca que la va fer la Cristina Gomila, havia de ser una rica ridícula, mig histèrica, sense gaire cultura, però això sí altiva, per tant tot un contrast que feia que aquest personatge fos còmic totalment. La Cristina que sempre ha estat molt disciplinada, va fer un esforç important, ja que ella és més aviat una actriu dramàtica, però ho havia d’aconseguir, segur que ho faria i ho va fer.

L’Eduard Llorens, que ho va fer en Marc Panal, volia que fos tot el contrari, impertèrrit, cap gesticulació, una veu més aviat profunda, una vestimenta ridícula de persona antiga, un personatge misteriós que no queda del tot definit, havia de ser el públic qui el definís. Molt bé Marc.

El comissari Romero, que el va fer el Josep Antoni Fernández, aquest personatge era el normal, diferent als demés personatges, era el que havia de portar la batuta de tota l’obra, el que poses ordre per reconstruir el que havia passat a la perruqueria fins descobrir l’assassí entre ells. No ho tenia fàcil amb els esperpèntics personatges que surten a “Perruca troup”, i que els assassins podien ser: la senyora Surroca, l’Alícia Marco, l’Eduard Llorens o en Toni Vidal. Era una persona experimentada que sabria com fer-ho, qualsevol actuació és vàlida per trobar l’assassí. Molt bé Jaf, vas haver de treballar a compte corrent.

El subinspector Tordera, que el va fer en Ramon Raventós, aquest paper volia que fos una persona curta, molt curta mentalment, hi havia d’haver un contrast i una diferència important amb el comissari, per tant havia de ser ridícul, molt ridícul, una mica fatxenda, que sembles el mil homes. Aquell policia que quan té una arma es pensa que és una persona important i el que fa és, simplement el ridícul. Molt bé Ramon.

Aquest eren els personatges que jo volia d’ells. Vam començar a treballar-hi en cada frase, en cada moviment, en cada gesticulació. Tots els personatges havien de ser diferents, completament diferents, si s’aconseguia faríem que la representació sortís molt bé.

Com que no m’agradava haver de fer un entreacte vaig ajuntar el final de la primera part amb el segon acte. Vaig tallar tot el que no era important per escurçar el temps, sempre és millor que el públic li sàpiga a poc que ho trobi llarg. Vaig dividir l’obra de teatre en vuit escenes, d’aquesta manera tothom sabria quan havia d’assajar. La primera escena era la més important i era on els quatre personatges havien de presentar-se al públic tal com eren. Per tant vam treballar molt fins aconseguir el que volia de cada un dels personatges. Volia que cada un se’l fes seu i així posessin la seva pròpia creativitat. D’aquesta manera els assaigs van anar canviant a mesura que aprenien el text de memòria. Els assaigs van començar a ser més fluids, més professionals, com que vivien el personatge ens feien gaudir les seves reaccions, ells s’ho passaven bé i la resta també. Vam riure molt en els assaigs, ens ho vam passar molt bé. Ens divertíem molt, aquesta era la finalitat, passar-ho bé. Això era un regal que ens fèiem a nosaltres mateixos. Aquests moments no tenen preu. Una colla d’amics treballant de valent i gaudint de la seva feina. Que més podíem desitjar.

També hi ha una cosa important que és la incorporació de l’amiga Montserrat Castellana perquè ens fes d’apuntadora. Vaig creure que el ser una persona que ha fet molt de teatre aniria bé tenir-la al grup, sempre és bo tenir persones que ajudin. Li vaig proposar i em va dir sí de seguida, per tant va ser una bona incorporació.

 

LA PROPAGANDA.-

Abans de l’assaig comentava que s’havia de fer l’anagrama de l’obra i el cartell, la publicitat, etc. Tots ells es van moure i ells mateixos van fer les propostes i les comentàvem. Un treball d’equip com a mi sempre m’agrada treballar. Jo em vaig quedar en refer la pancarta i el programa de mà. Sempre és bo implicar a les altres persones d’aquesta manera el treball se’l fan seu i de ben segur que surt millor.

En Marc Panal va fer el disseny de l’anagrama que hauria d’identificar la nostra obra de teatre. Va ser molt treballat, va posar lletres amb estris de perruqueria envoltat de colors vistosos que feia que destaquessin les lletres del títol de l’obra de teatre.

L’encarregada de les fotografies va ser la Cristina Sagré. Un dia que ja teníem previst va portar la seva càmera i va tirar vàries fotografies de les sis persones que surten a l’obra. Va ser tot un espectacle, tothom es va posar alguna cosa que representava el seu personatge. La Cristina va tirar vàries fotos de cada un i es va elegir les que mes van agradar.

L’anagrama ja el vam fer sortir pel facebook per tal de fer boca a les persones que tenim com amigues. Mentre s’estava dissenyant el cartell amb l’anagrama i les fotografies. El fons, com és habitual amb RAUXA, seria de color negre, ja que dóna més qualitat. En Marc Panal en va fer la composició i una vegada en el meu poder el vaig portar a l’impremta. Un setmana abans ja estava penjant cartells pel carrer i les botigues.

En el facebook vaig anar posant, de mica en mica, les fotografies de cada un amb una mica d’explicació del personatge, en sí ho vaig fer per donar una mica de pistes de l’assassinat de la senyora Goula, i qui podria ser l’assassí.

 

L’ESCENOGRAFIA.-

Vaig posar-me en contacte amb en Carles Torrano per determinar com havia de ser l’escenografia, en sí era fàcil, havia de representar una perruqueria. Amb el que ell tenia i amb el que ens deixava AJTEM, podíem tenir un escenari adequat a l’obra de teatre. No sóc gaire amant d’una escenografia complicada o perfecta, per a mi un mínim és suficient, els detalls principals són els que donen forma a l’escenografia. La Cristina Gomila va portar un renta caps portàtil que tenia i en Josep Ducat va portar una butaca on hi havia incorporat un assecador i altres estris, gentilesa del grup de Premià de Mar “KampiKipugui”, que ens va anar molt bé. Ja teníem els estris necessaris a l’escenari per les dues representacions.

 

REPRESENTACIONS.-

La creativitat és la part més bàsica i important en el món de l’art, indiscutiblement. El teatre, per a mi, és la màxima expressió creativa en directe en qualsevol grup de teatre amateur o professional.

Puc afirmar, perquè ho he viscut, que la creativitat en aquesta obra de teatre ha estat d’una forma present i conjunta entre actors i director, i això poques vegades es pot dir.

Si els assaigs dels primers quatre dies de la setmana que estrenàvem van ser una mica caòtics, perquè s’assajava i es muntava el decorat al mateix temps, l’assaig general del divendres sense cap tipus d’interrupció i tenint tot l’escenari pels actors i funcionant el so i les llums, ja va ser una altra cosa, va anar bé, tothom estava al seu lloc i la lletra s’anava dient bé.

Va arribar el dissabte, el dia de l’estrena. S’havien venut poques entrades anticipades, estava una mica decebut, no només perquè em sabia greu que després de tot l’esforç fet per tots durant molt de temps, no es veiés recompensat pel favor del públic, sinó perquè a l’obrir els llums de la sala quan el públic hi participa, si els actors veien poca gent, es faria difícil poder interaccionar ambdues parts. Es van vendre moltes entrades per la taquilla i finalment es van arribar a les 171 entrades de les 280 que té l’aforament de Ca n’Humet, per tant estava molt bé, ja estava content.

La representació del dissabte va ser antològica, tothom va estar en el seu paper interpretant amb escreix tot el que havia previst en cada personatge. Va ser un 10 alt, tant és així que al final amb vaig emocionar, veure que tot havia sortit tal com ho havia previst, amb un bon ritme, amb el públic entregat i rient des del primer moment fins al final. Vaig estar-ne molt orgullós d’haver comptat amb aquests actors.

Pel diumenge s’havien venut més entrades anticipades que no el dissabte, però a la taquilla del mateix diumenge se’n van vendre moltes més, vam arribar al número de 263 entrades, per tant un èxit de públic. La representació va anar molt bé, la interacció amb el públic va ser molt millor, el públic va participar molt més, per la qual cosa els actors van créixer davant un públic entregat totalment.

Moltes gràcies i felicitats a tots.