CRÒNICA DE L’OBRA DE TEATRE
“HOMES!”
Ca n’Humet, 30 de juny i 1 de juliol de 2012
HOMES!
Amb textos de Ferran Verdés, Sergi Belbel i Josep Ma Benet i Jornet
REPARTIMENT
Ai... Homes! – Alopècia - Ramon
DONA 1 CRISTINA SAGRÉ
DONA 2 MARTA ULLOD
DONA 3 GEMMA MERCADER
DONA 4 PILAR ALCOBA
DONA 5 CRISTINA GOMILA
De copes i en companyia i Conferència il·lustrada
CARME DURAN
CARINA GÓMEZ
RAQUEL MERINO
SÍLVIA FONT
TERESA HERNÀNDEZ
ELISABET MANRIQUE
Veu en of JOSEP MARIA ULLOD
EQUIP TÈCNIC
Realització del cartell Cristina Sagré
Fotografia Cristina Sagré
Gravació DVD Toni Mora
Llum i so Quico Rossell i Josep Del Valle
Apuntadores Carme Duran i Sílvia Font
Traspunt Piqui Rosés
Responsable escènic Carme Duran
Director Francesc Fàbregas
REPARTIMENT.-
S’havia de fer a l’any passat però per problemes d’agenda de les actrius, va ser impossible poder-nos posar d’acord, i també és cert ens faltaven dues actrius. Les actrius que tenia concretades eren La Cristina Gomila, la Cristina Sagré i la Gemma Mercader. Davant aquesta impossibilitat vam quedar que ho deixaríem per enguany, i així ho vam fer.
La Gemma Mercader em va presentar la Pilar Alcoba i la Marta Ullod, i per separat van venir un divendres a la tarda a la Calàndria i vam estar parlant d’aquest projecte que els va agradar i estaven disposades a formar-hi part. Vaig estar escoltant les seves veus i les vaig trobar interessants, caldria treballar-hi, però per la bona predisposició que van demostrar durant l’entrevista que vam tenir, vaig veure que hi havia possibilitats.
Recordo molt bé que quan feia d’actor m’agradava que em donessin oportunitats encara que hagués de treballar molt amb el personatge i la memorització del paper, però el sol fet de que es comptés amb mi, la responsabilitat era major i agraïa la confiança que m’havien donat. És per això que també m’agrada donar possibilitats a les persones que tenen alguna predisposició a treballar i tenen un mínim de qualitat interpretativa.
Per tant el quintet d’actrius per les tres escenes principals ja les tenia.
A final de l’any passat ja vam connectar altra vegada i el repartiment va quedar concretat tal com ha quedat, el que passa que les escenes intermèdies, com són “De copes i en companyia” i la “Conferència il·lustrada”, les farien altres persones per tal de que poguessin descansar les cinc actrius principals.
Havia de buscar tres actrius més i em vaig decidir per la bona amiga Carina Gómez que amb molta alegria em va dir que sí i que estava molt contenta que comptes amb ella. Les altres dues vaig pensar en donar oportunitats, per tant vaig pensar amb la Marta Lovaina que em donava el tipus que volia i que ja havia sortit amb “Això no és vida” i l’altra vaig pensar amb la Mònica Cuyàs, que també va sortir en aquella obra de teatre fent una suplència quan la vam fer a Teià. Totes dues em van dir que sí i contentes en formar part del projecte.
Els vaig enviar per correu electrònic les dues escenes en que sortirien i un dia les vaig citar a la Calàndria per parlar de les dues escenes i perquè sabessin que eren les tres que havia triat.
Acabada la representació de l’obra “El mètode Grönholm” que va ser el 3 i 4 de març, el dia 14 de març vam començar les primers assaigs d’”Homes!”.
Vaig començar per l’escena “Ai, Homes!” amb les cinc actrius principals. El primer assaig ja vaig notar que havien estudiat els personatges, el text i el ritme. Va ser un assaig que em va deixar molt satisfet, vaig notar que la interpretació seria un èxit. El mateix vaig pressentir quan vam començar a assajar “Alopècia” i “Ramon”. Va ser una grata sorpresa veure l’interès que posaven les cinc i sobretot la disciplina que tenien amb les meves indicacions i també haig de dir que van tenir paciència per aguantar-me. Moltes vegades faig una indicació que crec oportuna fer i un altre dia la canvio perquè el resultat que dóna no m’agrada o veig una altra forma o situació que és més favorable.
En quan a les altres dues escenes vaig tenir problemes de repartiment, la Marta Lovaina i la Mònica Cuyàs em van dir que no podien sortir per problemes personals, per tant vaig haver de buscar substitutes. La Carme Duran que ha estat des del primer dia al meu costat i que li agreixo molt, va substituir a la Marta i la Raquel Merino que havia vingut als primers assaigs perquè volia fer teatre, li vaig donar el de la Mònica. Per tant l’escena de “Copes i companyia” ja la tenia resolta, em faltava concretar “Conferència il·lustrada”.
Com a mínim havien de ser quatre i només en tenia dues, de seguida vaig pensar amb l’amiga Sílvia Font que em va dir que sí molt contenta. La Raquel em va dir que tenia una amiga que es deia Teresa Hernàndez que li agradaria sortir, li vaig dir que sí, que vingués en el proper assaig. Així ho va fer, la vaig veure molt engrescada i molt predisposada i per tant va formar part d’aquesta escena. Per tant ja tenia el mínim de persones, però encara en vindria una altra, l’Elisabet Manrique que va ser tota una descoberta. Conec molt bé els seus pares i com que una vegada m’havien comentat que la seva filla estudiava en una escola de teatre de Barcelona, els vaig parlar de que si volia podia sortir en aquesta escena, ella va dir que si i per tant serien cinc les actrius que sortirien en aquesta escena.
ASSAIGS.-
Que 11 dones es posin d’acord pels dies i hores d’assaig, no és fàcil i més si hi ha criatures pel mig, però amb bona voluntat per part de totes vam aconseguir finalment arribar a un acord.
Els dilluns a les 9 de la nit, assajàvem “De copes i en companyia”.
Els dimarts de 7 a 9 de la tarda i els dimecres de 9 a 11 de la nit, assajàvem alguna de les tres escenes principals, o sigui “Ai, homes!”, “Alopècia” i “Ramon”.
Els dijous a les 9 de la nit, assajàvem “Conferència il·lustrada”.
Com es pot comprovar un ventall de possibilitats.
Cal dir que els assaigs van anar molt bé des del primer dia la bona disposició de totes elles i quasi bé diria la seva professionalitat, van quedar clares des del primer dia.
L’última setmana vam poder assajar a Ca n’Humet. La diferència que vam notar va ser majúscula. Està a dalt d’un escenari et dóna respecte al mateix temps que et fa entrar a una dimensió no desconeguda, però sí fantàstica. Et transporta i t’agrada interpretar qualsevol personatge i convertir-te en una altra persona, la que sigui, però sentir-te diferent, poder expressar sentiments diferents als de la vida diària, riure o plorar, amb força o amb naturalitat, dir coses que no diries en el teu dia a dia, interpretar diferents personatges, deixar-te dur per un guió que has hagut d’aprendre, en definitiva gaudir a dalt de l’escenari.
Els assaigs a Ca n’Humet van ser cada dia i fèiem l’obra complerta. Va ser dificultós poder reunir les onze dones cada dia. Començàvem a les sis de la tarda i alguna d’elles encara treballava i per tant teníem alguna dificultat, però també haig de dir que totes van ser prou responsables i per tant si no podien venir estudiaven perquè sortís una representació com cal.
Si les tres escenes principals “Ai, homes!”, “Alopècia” i “Ramon” anaven molt bé, cal dir que de “Copes i en companyia” que portaven pocs assaigs, amb unes quantes indicacions va millorar molt, les tres actrius i van posar tan interès, que de seguida van agafar el ritme apropiat de la bona persona i dels dos fantasmes..
La “Conferència il·lustrada”, és una escena difícil, perquè s’han de recordar els molts moviments a fer, però també cal dir que és la més agraïda, la que la gent riu més, la que s’ho passa més bé, perquè ridiculitza molt bé les relacions homes/dona. També cal dir que reunir les sis persones que hi sortien va ser difícil, però van ser prou responsables, sobretot les cinc que fan els moviments, per a prendre definitivament tota l’escena. En l’assaig general ens van fer riure a tots els que estàvem allà, actrius i tècnics.
D’acord amb aquest assaig vaig preveure que el que anàvem a fer seria tot un espectacle.
LA PROPAGANDA.-
A l’igual que vam fer en “El mètode Grönholm”, la Cristina Sagré es va cuidar de la confecció del cartell que vam quedar seria de la mateixa línea que havíem fet els altres, les fotografies de les actrius, els seus noms, els dies de la representació i on es faria, el fons seria de color negre per ressaltar el contingut.
També la pancarta que ja havíem posat en l’altre obra de teatre i que només calia canviar les lletres del títol de l’obra i els dies que es faria. I a l’igual que l’altra vegada la vaig penjà al balcó del cine la Calàndria, lloc molt visible i adequat
Cal tenir en compte que aquesta vegada com que entrava dins la programació de la Festa Major, també figurava aquesta activitat dintre el programa oficial de festes, per tant era un propaganda que va arribar a totes les cases del Masnou.
Quan vaig tenir el cartells els vaig penjar per tot el camí ral i a la zona del mercat municipal que és on hi passa més gent. També va sortir a la revista la Clau a l’apartat reservat als ajuntaments.
En el facebook ho vaig posar com un esdeveniment, i totes les actrius que hi estaven connectades també van participar en aquest tipus de publicitat, totes li vam donar la màxima difusió. També els correus electrònics van anar en abundància. Avui dia s’ha d’aprofitar de les tècniques electròniques perquè funcionen molt bé, arriben a un màxim de persones d’una forma ràpida.
REPRESENTACIONS.-
Després de vàries converses amb l’Ajuntament, finalment vam quedar inclosos dintre els actes de la Festa Major del 2012, només em van dir que havia de ser gratuït, no hi vaig tenir cap inconvenient, el nostre tarannà no és l’econòmic, sinó el poder fer teatre. Les dues representacions serien el dissabte dia 30 de juny i el diumenge dia 1 de juliol.
Pel dissabte vam fer un canvi en l’horari, en comptes de les 10 de la nit com sempre, vaig marcar a les 9 de la nit, potser perquè una vegada acabada la representació la gent encara podia anar a sopar tranquil·lament, li dóna més temps. El diumenge va ser a la mateixa hora, a les 7 de la tarda.
El dissabte, quasi ple de públic, vam començar puntualment la representació. Als cinc minuts vaig comprovar que el públic estava fred i així va durar quasi tota la representació. Això pels actors d’una comèdia com aquesta és fatal, ha de sentir la calor del públic, però estaven tant segures de sí mateixes que no van baixar la guàrdia ni un moment, van fer-ho perfecte. Els aplaudiments finals, però, van ser molt calorosos i esplèndids.
La representació del diumenge va ser diferent, a part de que ja no hi cabia ningú més, el públic de seguida hi va participar en rialles i aplaudiments. Per tant les onze actrius es van sentir més segures i van donar tot el que podien. Sincerament aquesta representació va ser contundent, desbordada, es notava que gaudien en tot moment i que esperaven el moment àlgid de cada escena perquè sabien que el públic respondria, i així va ser. D’aquesta representació l’amic Antoni Mora la va gravar i és la que tenim com a record i la que he passat en facebook i també la que he posat en la web que tenim RAUXA dins de la web de l’Associació Gent del Masnou. Un gran record que tindrem tots els que vam està involucrats en aquest projecte i que tant il·lusió ens va fer.
Convidada per la Gemma Mercader, vam tenir el plaer de que una de les integrants del “T de Teatre”, la Carme Pla, que viu al Masnou des de fa temps, ens vingués a veure el diumenge. Vaig està parlant amb ella una estona i la vaig acompanyar a uns seients. Al final de l’obra la vaig convidar a que pugés a l’escenari i va dirigir unes paraules al públic i a nosaltres també. Va ser una cloenda perfecte, una professional davant d’unes actrius amateurs. El públic la va ovacionar esplèndidament.
ANÈCDOTA.-
L’anècdota de la representació dels dos dies, la va protagonitzar la Carme Duran. En la “Conferència Il·lustrada” les cinc actrius que feien els moviments, ho feien tan bé, tan exageradament bé, que van sorprendre a la conferenciant. La Carme va d’haver de parar perquè se li escapava el riure, no ho va poder evitar en les dues representacions. Les pobres noies s’havien parat en un moviment una mica incòmode, fins que ella podés reprendre la lectura. Va ser aplaudida pel públic que també els va enganxar el riure, va ser una anècdota divertida que recordarem sempre els que vam integrar aquest projecte.
Carme aprofito per agrair-te molt sincerament, d’haver-te tingut al meu costat en tot moment, haver-me ajudat com ho vas fer, ets una gran persona i amiga.
FACEBOOK.-
En el facebook i en diferents dies, vaig anar posant el que pensava de cada una d’elles, vaig pensar que era una altra forma de fer propaganda de l’obra de teatre. En aquests escrits i anava acompanyada una fotografia de cada una d’elles.
"HOMES!" – Elisabet Manrique
És la propera obra de teatre del grup escènic RAUXA, i que es representarà dins la Festa Major d'enguany. Us presento l'Elisabet Manrique, ella surt en l'escena "Conferència Il·lustrada", veure-la en acció és tot un poema, us convidem a riure amb ella.
"HOMES!" – Teresa Hernàndez
La Teresa Hernàndez Genís, una bona actriu, una gran amiga, tot cor. Ve expressament de Barcelona per assajar amb RAUXA aquesta obra. Els seus moviments són per veure i riure. Us aconsello que no deixeu perdre la seva actuació.
"HOMES!" – Raquel Merino
Avui us presento a la Raquel Merino, és nova en el grup i una bellíssima persona, amb una memòria d'elefant (Ai, que no em senti el Rei). Surt en les escenes de "Copes i en companyia" i en la "Conferència il·lustrada". Passareu una bona estona amb ella.
"HOMES!" – Carina Gómez
La Carina Gómez també surt a l'obra de teatre que RAUXA representarà els propers dia 30 de juny i 1 de juliol a Ca n'Humet. La noia rosseta, simpàtica, agradable, una bona companya, una gran amiga, una molt bona amiga meva que estic orgullós de tenir, que sempre ha estat al meu costat. Ella es farà passar una bona estona. Gràcies Carina.
"HOMES!" la Sílvia Font.
Aquesta gran amiga que en els moments difícils sempre l'he tingut al meu costat. Aquesta gran col·laboradora que sempre que li he demanat alguna cosa a fer pel teatre no m'ha fallat mai. Persones com ella són les que et pots refiar en qualsevol moment. Gràcies Sílvia per tot, m’has demostrat tan... Amb ella passareu una bona estona amb el seus moviments en l’escena “Conferència il·lustrada”.
"HOMES!"
La Carme Duran Mas, la batalladora, la incombustible, una molt bona actriu, la que sempre dóna, la que mai té un no per a ningú, la que sempre està al teu costat, per a mi una bona amiga, un bon puntal. Els que la coneixeu pensareu igual que jo. Ella forma part d'aquesta obra de teatre. La va fer fa uns dotze anys, ara en dos papers petits també ha volgut està present. Gràcies per a tot Carme. Us farà passar una bona estona. Recordeu a Ca n'Humet els dies 30 de juny i 1 de juliol.
“HOMES!”
Cristina Gomila – Dona 5
UNA DAMA DEL TEATRE. Una altra actriu incombustible, filla d’actrius, crec deuria néixer en un escenari. Una molt bona amiga. Sempre ha fet teatre amateur. Una molt bona actriu en caràcter, sempre destaca per la seva pròpia personalitat. Després de 12 anys d’haver fet “Homes!”, torna a ser el puntal. Val la pena veure-la en acció. Ens farà passar una bona estona.
“HOMES!”
Pilar Alcoba – Dona 4
Una altra Dama del Teatre, una memòria eidètica, els seus moviments són un poema, la seva interpretació impecable, un saber estar a dalt de l’escenari com poques actrius. Una responsabilitat i una professionalitat com poques vegades es troben. Una actriu camaleònica. Us divertireu amb ella.
“HOMES!”
Gemma Mercader - Dona 3
La meva Dama del Teatre, la meva Nyam-Nyam en “El Mikado”, la recordada Octàvia amb una original interpretació en “Catalans a la Romana”, obra que tothom s’ho va passar d’allò més bé. En aquesta obra és la bona noia, la innocent, també dura i inflexible. Un bon repertori on demostra que és una bona actriu. Us ho passareu bé amb ella.
“HOMES!”
Marta Ullod - Dona 2
Una descoberta, una Dama del Teatre nova en el grup RAUXA, una bona actriu, tant en la besant còmica com en la dramàtica. Una actriu amb futur, amb una actuació que traspassa l’escenari fins arribar al públic amb una personalitat poc freqüent. La Marta és extraordinària i una molt bona amiga. Val la pena veure-la en acció. Us farà vibrar.
“HOMES!”
Cristina Sagré – Dona 1
Desborda personalitat, caràcter, enteresa, responsabilitat... Té la virtut, quan ella actua a dalt l’escenari sola o acompanyada, s’engrandeix, omple l’escenari. Amb la seva personalitat fa arribar a l’espectador, amb les seves interpretacions, tot i més de cada un dels seus personatges. Una gran actriu que val la pena veure en acció. Una Dama del Teatre en majúscules. Fa un Ramon excepcional. Estigueu atens amb ella.
Onze dones a dalt l’escenari, rient-se dels homes, ridiculitzant-los, deixant-los en calçotets i encara, no tenint pietat per a ells... Això és, més o menys, el que passa en aquesta obra de teatre “HOMES!”, que el grup escènic RAUXA representarà el proper dia 30 de juny a les 9 de la nit i el dia 1 de juliol a les 7 de la tarda, a Ca n’Humet del Masnou. El riure i riure està garantit. No us ho perdeu.
