GRUP RAUXA - Altres informacions

COMENCEN ELS ASSAIGS.-

Una vegada he citat als actors que sortiran a la propera obra de teatre que he triat per representar, i he repartit els papers que cada un d’ells haurà de fer, els comento que es necessari que llegeixin tota l’obra de teatre per tal de que sàpiguen l’argument, els diferents personatges que surten, i en particular el paper que farà cada un d’ells.

Més o menys faig una mica d’explicació de l’argument, del lloc on es situa l’acció i alguna cosa més. Generalment no m’agrada explicar com són els papers de cada un, penso que es bo que cada un d’ells faci la seva pròpia versió del personatge, crec que a tots ens agrada visionar com hauria de ser el personatge que hauràs de representar d’acord amb la teva personalitat i la teva forma de ser. Crec, també, que en un grup que tots som aficionats al teatre, ens agrada poder tenir una mica de creativitat. En el primer assaig explico com m’agradaria que fos el personatge de cada un i és el moment de començar a treballar conjuntament els personatges que surten a l’obra de teatre.

Quan era jove i estava en diferents grups de teatre del Masnou, hi havia uns dies d’assaig en que hi havies d’anar, però podia ser que assagessis o no, perquè com que normalment sempre tenia papers petits, doncs a vegades em tocava i a vegades no, era qüestió de sort poder assajar o no. Per tant vista l’experiència que vaig tenir, ho faig de diferent manera. Si l’obra està ja repartida en escenes, repartiré els assaigs per escenes, o sigui faig un quadre on poso els dies, les hores i les escenes que s’assajaran aquell dia, per tant solament cal que vinguin a l’assaig les persones que surten en aquella o en aquelles escenes. Si l’obra no està repartida en escenes, ho determino per pàgines, o per qualsevol altra manera on figuraran les persones que hauran d’assajar. D’aquesta manera evito que hi hagi persones que no surten, ells ho agraeixen, i els que hem d’assajar també, perquè evitem que hi hagi grups que parlin al costat on assagem i que resulta molest per la concentració de l’actor i del director.

Una altra cosa que s’evita és quan has de treballar amb un actor o actriu per explicar-li com ha d’estructurar el personatge que ha d’interpretar o com vols que tu sigui. Moltes vegades hi ha persones que no els agrada que hi hagi gaires persones al seu costat, perquè considera que ja sap com ho ha de fer o que d’alguna manera vol imposar el seu ritme i estructura del personatge que moltes vegades no es diu amb el que jo vull o com he pensat ha de ser. A vegades han resultat moments difícils, que haig d’anar trampejant, evitant sempre una confrontació, no interessa, a vegades cal esperar un altre moment, un altre dia. Les persones sempre tenim algun dia que no som el suficientment receptius al que ens diuen, i per tant cal evitar aquest dies. Reconec que tinc molta paciència i s’ha de tenir entre els actors amateurs. A vegades penso que si fossin actors professionals podria ser més fàcil, si no segueix el ritme que jo li marco o em discuteix el que estic fent, en buscaria un altre. Sincerament em molesta els actors amateurs que volen demostrar que saben més que tu, quan en realitat diuen coses que demostra no en tenen ni idea.

Bé, el que sempre evito, o procuro evitar, és insistir molt com ha de fer el seu paper davant d’altre gent, entenc que a vegades pot ser molest. Si veig que li costa o que li sap greu el que li dic o a vegades li fa una mica de vergonya fer o dir una frase de la manera que jo li dic, li faig l’explicació del perquè ho vull d’aquella manera i que en tot cas en la proper assaig ja ho he farà, no vull insistir més, les persones també ens agrada que ha vegades ens deixin fer una pausa.

També és cert que a vegades sí que he insistit amb algun actor o actriu de com ha de fer o ha de dir una frase o un text en una escena concreta, i ho fet precisament perquè la resta vegi que si insisteixo de com s’ha de fer aquella escena, és perquè val la pena, el resultat sempre serà positiu i els demés entendran que quan insisteixo és perquè val la pena fer-ho.

Quantes hores esmerçades en treballar els personatges en els assaigs i quantes hores, també destinades a que aflorin de cada un dels actors que surten en una obra de teatre, el millor d’ells. Descobrir possibilitat de cada un d’ells per millorar una obra de teatre. Tot un repte de creativitat i treball, que es veu compensat el dia de la representació.

Francesc Fàbregas (Any 2011)